S'ha acabat. Avui és l'últim dia de Campus. Us explicaria com ha anat però és que és trist que s'acabi.
Tan sols donar-vos les gràcies a qui ens hagi seguit. I això és tot!
Tan de bo ens veiem de nou en alguna altra ocasió.
Bona nit!
Euskerrikasko!
divendres
dijous
14 de juliol
Bon dia lectors! Bé, gairebé és l'hora de sopar però és igual, encara serveix.
Avui hem estat molt enfeinats. Per començar he hagut d'acabar el projecte de biologia aka "mejillones" juntament amb els meus companys de fatigues. Tot i ser l'últim dia del projecte també és el meu primer dia d'actualització del blog setmanal. Sí, ho sento, he anat de cul i també m'he despistat una mica, ho reconec.
Bé, el projecte ha estat entretingut. Els primers tres dies els vam dedicar única i exclusivament a preparar les mostres de musclos sans (control) i de musclos sotmesos a una dosi subletal de cadmi (cadmi). Primer van haver de deshidratar i fixar les mostres, després fer un bany de parafina seguit d'una tallada en trapezis d'aquesta per poder tallar posteriorment als micròtoms i poder aconseguir làmines de les mostres. Finalment un pas d'hidratació, tinció i deshidratació i voilà, les mostres a punt per ser observades durant el quart dia (exactament avui). Hem pogut observar les diferències i els canvis provocats pel cadmi. Per exemple, les cèl·lules de les brànquies dels individus sotmesos a cadmi havien mort i desaparegut i provocava un augment de cèl·lules basòfiles al teixit digestiu, que tot i que no són res més que cèl·lules que es tenyeixen amb colorant per bases, eren cèl·lules estressades per la necessitat de fabricar proteïnes.
Ens ho hem passat molt bé i ha estat molt entretingut.
Arnau Ribera Tort
Avui hem estat molt enfeinats. Per començar he hagut d'acabar el projecte de biologia aka "mejillones" juntament amb els meus companys de fatigues. Tot i ser l'últim dia del projecte també és el meu primer dia d'actualització del blog setmanal. Sí, ho sento, he anat de cul i també m'he despistat una mica, ho reconec.
Bé, el projecte ha estat entretingut. Els primers tres dies els vam dedicar única i exclusivament a preparar les mostres de musclos sans (control) i de musclos sotmesos a una dosi subletal de cadmi (cadmi). Primer van haver de deshidratar i fixar les mostres, després fer un bany de parafina seguit d'una tallada en trapezis d'aquesta per poder tallar posteriorment als micròtoms i poder aconseguir làmines de les mostres. Finalment un pas d'hidratació, tinció i deshidratació i voilà, les mostres a punt per ser observades durant el quart dia (exactament avui). Hem pogut observar les diferències i els canvis provocats pel cadmi. Per exemple, les cèl·lules de les brànquies dels individus sotmesos a cadmi havien mort i desaparegut i provocava un augment de cèl·lules basòfiles al teixit digestiu, que tot i que no són res més que cèl·lules que es tenyeixen amb colorant per bases, eren cèl·lules estressades per la necessitat de fabricar proteïnes.
Ens ho hem passat molt bé i ha estat molt entretingut.
Arnau Ribera Tort
13 de julio
Hoy, día 13, ha sido un dia en que hemos empezado a ver el final de nuestra estada en el campus. Sobretodo lo hemos notado en la progresión que están cogiendo los proyectos, así que ya falta poco. La verdad es que nos hace un poco de pena...
Yo he comenzado el día con buen pie: ¡casi pierdo el bús para ir a la facultad! La verdad es que me he distraído un poco por la mañana y cuando he bajado al vestíbulo de la residencia, todo el mundo ya había salido. Rápidamente he corrido hacia la calle y, aunque el autobús ya había cerrado las puertas cuando he llegado, he podido subir. ¡Qué descanso he tenido en aquel momento...!
Ya a la universidad, hemos continuado montando los dos Van de Graaff's que llevamos ideando estos días. La verdad es que falta muy poco para acabarlos. También hemos comenzado a poner en práctica montajes para hacer los experimentos que queremos hacer mañana.
Después de comer hemos vuelto a subit al autobús y nos hemos dirigido al centro de Bilbao, donde unos astrónomos nos han recibido y nos han hecho una conferencia a la Escuela Superior de Ingenieros. No diré mentiras, así que tengo que confesar que cuando he mirado a mi alrededor he visto unas caras de sueño, de aburrimiento y de asco que eran realmente un poema. Es que aquel hombre tenía una voz tan monótona...
Por la noche hemos jugado a otro juego, en que por grupos nos mostrábamos y nos explicábamos experimentos sencillos. Ha sido un juego curioso, puesto que no sólo hemos usado nuestra capacidad comunicativa sino también la de hacer pasar un buen rato y divertir con nuestras explicaciones.
¡Buenas noches y hasta mañana!
Jaume Sonet Ventosa
Yo he comenzado el día con buen pie: ¡casi pierdo el bús para ir a la facultad! La verdad es que me he distraído un poco por la mañana y cuando he bajado al vestíbulo de la residencia, todo el mundo ya había salido. Rápidamente he corrido hacia la calle y, aunque el autobús ya había cerrado las puertas cuando he llegado, he podido subir. ¡Qué descanso he tenido en aquel momento...!
Ya a la universidad, hemos continuado montando los dos Van de Graaff's que llevamos ideando estos días. La verdad es que falta muy poco para acabarlos. También hemos comenzado a poner en práctica montajes para hacer los experimentos que queremos hacer mañana.
Después de comer hemos vuelto a subit al autobús y nos hemos dirigido al centro de Bilbao, donde unos astrónomos nos han recibido y nos han hecho una conferencia a la Escuela Superior de Ingenieros. No diré mentiras, así que tengo que confesar que cuando he mirado a mi alrededor he visto unas caras de sueño, de aburrimiento y de asco que eran realmente un poema. Es que aquel hombre tenía una voz tan monótona...
Por la noche hemos jugado a otro juego, en que por grupos nos mostrábamos y nos explicábamos experimentos sencillos. Ha sido un juego curioso, puesto que no sólo hemos usado nuestra capacidad comunicativa sino también la de hacer pasar un buen rato y divertir con nuestras explicaciones.
¡Buenas noches y hasta mañana!
Jaume Sonet Ventosa
13 de juliol
Avui, dia 13, ha estat un dia en què hem començat a veure el final de la nostra estada en aquest campus. Sobretot ho hem notat en què els projectes comencen a agafar forma, així que ja falta poc. La veritat és que ens fa una mica de pena...
He començat el dia amb bon peu: quasi perdo el bus per anar a la facultat! La veritat és que m'he encantat una mica al matí, i quan he baixat al rebedor de la residència, tothom ja havia sortit. Ràpidament he corregut cap a fora i, encara que l'autobús ja havia tancat les portes quan hi he arribat, he pogut pujar-hi. Quin descans que he tingut en aquell moment...!
Ja a la universitat, hem continuat muntant els dos Van der Graaff's que portem ideant aquests dies. La veritat és que falta molt poc per acabar-los! També hem començat a posar a la pràctica muntatges per tal de fer els experiments que volem fer demà.
Després d'haver dinat hem tornat a pujar a l'autobús i ens hem dirigit al cor de Bilbao, on uns astrònoms ens han rebut i ens han fet una conferència a l'Escola Superior d'Enginyers. No diré mentides, així que us haig de confessar que quan he mirat al meu voltant he vist unes cares de son, d'avorriment i de fàstic que eren realment un poema. És que aquell home tenia una veu tan monòtona...
A la nit hem jugat a un altre joc, en què per grups ens mostràvem i ens explicàvem experiments senzills. Ha estat un joc curiós, perquè no solament hem tingut en compte la nostra capacitat comunicativa, sinó també la de divertir i fer-ho passar bé als altres amb la nostra explicació.
Bona nit i fins demà!
Jaume Sonet Ventosa
He començat el dia amb bon peu: quasi perdo el bus per anar a la facultat! La veritat és que m'he encantat una mica al matí, i quan he baixat al rebedor de la residència, tothom ja havia sortit. Ràpidament he corregut cap a fora i, encara que l'autobús ja havia tancat les portes quan hi he arribat, he pogut pujar-hi. Quin descans que he tingut en aquell moment...!
Ja a la universitat, hem continuat muntant els dos Van der Graaff's que portem ideant aquests dies. La veritat és que falta molt poc per acabar-los! També hem començat a posar a la pràctica muntatges per tal de fer els experiments que volem fer demà.
Després d'haver dinat hem tornat a pujar a l'autobús i ens hem dirigit al cor de Bilbao, on uns astrònoms ens han rebut i ens han fet una conferència a l'Escola Superior d'Enginyers. No diré mentides, així que us haig de confessar que quan he mirat al meu voltant he vist unes cares de son, d'avorriment i de fàstic que eren realment un poema. És que aquell home tenia una veu tan monòtona...
A la nit hem jugat a un altre joc, en què per grups ens mostràvem i ens explicàvem experiments senzills. Ha estat un joc curiós, perquè no solament hem tingut en compte la nostra capacitat comunicativa, sinó també la de divertir i fer-ho passar bé als altres amb la nostra explicació.
Bona nit i fins demà!
Jaume Sonet Ventosa
dimarts
12 de julio
Otra vez seguimos con la rutina. Nuestra actividad ha empezado de nuevo esta mañana, aunque estaba un poco más oscuro que habitualmente (básicamente porque unas cuantas nubes tapaban el sol). Hemos continuado el día con Física: hemos comenzado a desarrollar el proyecto, ya que hemos trazado el tamaño sobre los plásticos que más tarde haríamos servir como soporte y, siguiendo un pequeño esquema que nos ha hecho Jaume, hemos procedido a seguir el mismo proceso con el motor. De momento, todo gira. Así pues, podríamos decir que todo va bien.
Durante la tarde hemos asistido a un lugar extremadamente moderno. Una entrada llena de números binarios que pasaban de un lugar a otro y que nos presentaba nos indicaba que no sería el típico museo al que hasta ahora habíamos ido. Lo que venía después no era distinto a lo anterior: unas salas completamente informatizadas, que presentaban unas pantallas interactivas con unos programas que nos decían desde qué podía contener un USB de 16GB hasta las partes de una cámara, un iPod o qué representaba un píxel. A continuación nos hemos dedicado a extraer el ADN de unos bacterios y nos han explicado cómo se lo hacen durante las pruebas de paternidad para distinguir el ADN de los que puede que sean o no padres e hijos o en las películas policíacas. Todo esto, en un lugar domótico (los aparatos que lo forman se pueden activar, por ejemplo, con un móvil) que forma parte del parque científico tecnológico del País Vasco.
Además, añadir que ahora ya podemos decir que parecemos un equipo de fútbol: tenemos nuestra camiseta, nuestra mochila, nuestra bandolera, nuestra otra libreta, un boli, otro, otro... ¡Gratis! Sólo nos falta la gorra...
Buenas noches,
Conrad Corbella Bagot
12 de juliol
De nou seguim amb la rutina. Hem començat la nostra activitat aquest matí, una mica més fosc (bàsicament perquè uns quants núvols tapaven el sol). Hem continuat el dia amb Física: hem començat a desenvolupar el projecte, ja que hem traçat les mides sobre els plàstics que més tard farem servir com a suport i, seguint un petit esquema que ens ha fet el Jaume, hem procedit a seguir el mateix procés amb el motor. Tot plegat, de moment gira. Per tant, de moment podríem dir que tot va bé.
Durant la tarda hem assistit a un lloc extremadament modern. Una entrada plena de nombres binaris que passaven d'un lloc a l'altre ens el presentava i ens indicava que no seria el museu habitual. El que venia després no es trobava pas garie lluny d'allò: unes sales completament informatizades, que presentaven unes pantalles interactives amb uns programes que ens deien des de què podia contenir un USB de 16GB fins a les parts d'una càmara, un iPod o què representava un píxel. A continuació, ens hem dedicat a extreure l'ADN d'uns bacteris i ens han explicat com s'ho fan a les proves de paternitat per distingir l'ADN si són dels pares i dels fills o no i ens les pel·lícules policíaques. Tot plegat, en un lloc domòtic (els aparells que el formen es poden activar, per exemple, amb un mòbil) que forma part del parc científic i tecnològic del País Basc.
A més, tan sols afegir que ara ja podem dir que semblem un equip de futbol: tenim la nostra samarreta, la nostra motxilla, la nostra llibreta, la nostra bandolera, una altra llibreta, un boli, un altre, un altre... Només ens falta la gorra.
Bona nit,
Conrad Corbella Bagot
A més, tan sols afegir que ara ja podem dir que semblem un equip de futbol: tenim la nostra samarreta, la nostra motxilla, la nostra llibreta, la nostra bandolera, una altra llibreta, un boli, un altre, un altre... Només ens falta la gorra.
Bona nit,
Conrad Corbella Bagot
11 de julio
Hoy... volvemos a la rutina de siempre. De nuevo volvemos a ir a la "escuela" y nos despertamos pronto para poder coger el autobús. Hemos empezado los proytectos de la segunda semana, en mi caso concreto, el de Física. Nos hemos dedicado a buscar -y a encontrar- información sobre la electricidad estática, el generador de Van de Graaff, sus usos y los experimentos que podrían ser divertidos de hacer -al mismo tiempo que interesantes- con ellos... Todo esto nos servirá para constuir uno tan pronto como podamos con los materiales y los elementos que decidamos nosotros mismos.
Durante la tarde hemos acabado de buscar la información, que hemos presentado a nuestros compañeros y compañeras y hemos ido a Portugalete y al barrio rico que tiene cerca. El barrio de Las Arenas es un lugar realmente bonito, digno de admirar, con unas casas geniales. Portugalete no lo hemos visto más que de pasada, razón por la que no me he llevado de él casi ninguna impresión -ni positiva, ni negativa-. Todo esto nos ha ocupado toda la tarde y no hemos tenido casi tiempo ni para preparar la presentación que tenemos que hacer el próximo viernes ni para actualizar el blog -que ya era hora-.
Esta noche nos han montado un juego muy interesante de Matemáticas con problemas muy ingeniosos: des de resolver unos divertidos (a la vez que entretenidos) sudokus hasta resolver succesiones de números, problemas de lógica... Un montón de cosas.
Hasta mañana,
Conrad Corbella Bagot
 |
| Figura 2. Los participantes de Euskampus (primer día) Autor: Sergio (Zenvakiak) |
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)